RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/07/2020
 
Borbons


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

En aquesta sèrie ja tricentenària sèrie hem dedicat no pas poques columnes a termes no normatius: neologismes, algun anglicisme, xenismes… Però ves per on encara no hem vist cap nom propi. Avui ens estrenarem.

Tant en singular com en plural, el llinatge (d’origen francès) del qual prové la família reial espanyola es presta molt a la rima, i més específicament a la sàtira. Demaneu-ho a en Valtonyc, que per un rodolí va haver de tocar el dos. Així mateix, té proximitat formal amb mots tan evocatius com borboll (“Porció d’un líquid que impulsada de baix a dalt produeix un inflament en la seva superfície lliure, com en els líquids en ebullició”), d’on provenen borbolleig, borbollar o a borbollons (“Tumultuosament i amb intermitències”). No em direu que no són òptims per a fer-ne quartetes, o una auca. Encara més suggestiu, tanmateix, és borborigme: “Soroll produït per la mescla de gasos i líquids a l’intestí”.

Més enllà de la inspiració poètica, el diccionari també en recull un derivat, borbònic, cosa que revela la transcendència històrica d’aquest cognom. No n’hi ha gaires que rebin tal honor (franquista, ves per on, n’és un altre). I també en aquest cas ofereix possibilitats lúdiques, atesa l’existència d’una varietat de pesta anomenada bubònica per mor dels bubons (“Tumoracions produïdes per la inflamació dels ganglis limfàtics, particulament [atenció ara] dels engonals”. És que ho porten a la sang).

Personalment, aquesta família de moral més que dubtosa m’evoca un dels moments transcendents de la meva carrera professional, quan el director del diari on es publicava el meu crucigrama diari em va cridar a capítol per una definició que no havia fet el pes a més d’un lector. Resulta que en una graella em vaig trobar, en posició vertical, la seqüència de quatre lletres I-R-O-M, no gaire bona de definir. Però, recordant el conegut lema carlista del XIX, em vaig il·luminar. La definició que es va publicar deia “Ho faci el borbó, i de cap per avall” (de cap per avall perquè era de les verticals i anava invertida, és clar. Un truc clàssic de crucigramista). La solució, la paraula MORI, va motivar més d’una queixa al mitjà (que en principi no era sospitós de monàrquic), i l’esbroncada consegüent del senyor director (“Amb les coses de menjar no s’hi juga!”) em va fer entendre que per als qui se senten, o se saben, súbdits, hi ha coses més importants que la ideologia. Això sí, també em va regalar un derivat (del meu encuny) que no perdo l’esperança de fer normatiu algun dia: borbonalla, conjunt de borbons. Amb el mateix sufix de bretolalla, carlinalla o turistalla.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/03/2024
Dirimir (1)
Les èpoques d'eleccions i per tant d'enrenou polític són molt productives per a pescar en les aigües de la terminologia (i de l'ús impropi que se'n fa, també). Però aquesta vegada he volg...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 11/03/2024
Confrontació (1)
Aquesta vegada la sorpresa me l'he enduta jo. Quan he vist, com hauria vist qualsevol perquè aquí sí que l'etimologia no pot enganyar, que confrontació venia d'on venia, de seguida he pensat: ai que ens avorrir...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/03/2024
Pobresa (i 2)
La setmana passada vam veure els derivats cultes de pobre, un repòquer de mots tan atractius en la forma (començant pel meu paupèrrim) com desusats.Avui veurem l'altra branca de la família, la dels vulgars, entre els q...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/02/2024
Pobresa (1)
Avui començo amb una altra batalleta de jaio; em dec estar fent gran. Resulta que a la facultat, quan jugàvem a versionar poemes famosos (ja n'hem parlat altres vegades, oi?), els companys i jo vam decidir ampliar el joc a l'aut...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71