31/10/2019
'La trinchera infinita'. Vida en ombres


Joan Millaret

Crític de cinema

La memòria dels vençuts i els perseguits per un franquisme anihilador es fa carn i dolor en la pel·lícula espanyola 'La trinchera infinita' dels cineastes bascos Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga, Concha de Plata a la millor direcció en el recent 67 Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Tot i l'excepcionalitat de trobar-nos una pel·lícula dirigida a sis mans, cal prendre en consideració que els tres directors es coneixen de sempre i ja han treballat plegats en dos importants films bascos com són 'Handia' (2017) i 'Loreak (2014).

'La trinchera infinita' aborda el cas excepcional de republicans que van viure amagats del terror franquista durant anys fins que es va concedir l'amnistia de 1969. Són gent que va portar una vida de talps, tancats en caus, sepultats en vida, per no ser detinguts o afusellats pel règim franquista. No és la primera vegada que el cinema es fa ressò d'aquests fets escruixidors, ja que en el gènere documental es va rodar '30 años de oscuridad' (2011) de Manuel H. Martin, treball que va desvetllar l'interès pel tema dels tres directors bascos.

Ara des de la ficció, Arregui, Areño i Goenaga es fixen en el matrimoni andalús format per Higinio (Antonio de la Torre) i Rosa (Belén Cuesta), en què Higinio, perseguit pels falangistes, es reclou a casa seva en un amagatall secret durant els anys de la guerra, forçat a canviar d'emplaçament davant l'assetjament d'un veí del poble. El resultat és un film claustrofòbic en molts moments. També esdevé una pel·lícula entrevista, ja que sovint les imatges corresponent a la visió d'Higinio en el seu forat, mirant des de petites escletxes, obertures o el vidra entelat d'un mirall. És un film dur i incòmode sobre la por dels derrotats, tenallats per l'angoixa de ser detinguts i ajusticiats, un temor adherit a la pell, un terror anul·lador.

La vida en ombres d'Higinio, la seva trista condició d'emparedat, és com si ell no existís, el desaparegut esdevé una identitat esvaïda. El període comprés, uns trenta-sis anys, dóna la magnitud del drama viscut, però la dilatació temporal de la trama amb la incorporació de nous ingredients i diverses facècies fa que el costat més asfixiant es dilueixi. El pas del temps serveix, però, per veure la consolidació i perpetuació de la negra nit del franquisme mentre les esperances en l'alliberament a partir de la política internacional, ja sigui la victòria dels aliats en la II G.M. o l'ONU, s'esvaeixen.

Articles anteriors
'Puan' de María Alché i Benjamín Naishtat
'Puan' del tàndem argentí conformat per María Alché i Benjamín Naishtat arriba als nostres cinemes després de competir en la passada edició del 71è Festival de Cine de Sant Sebasti&agrav...
'El sucesor' de Xavier Legrand
El francès Xavier Legrand, director de la multipremiada pel·lícula 'Custodia compartida' (2017), estrena el seu segon llargmetratge, 'El sucesor', després de competir en la passada edició del Festiva...
'Club Zero' de Jessica Hausner
Després de competir al Festival de Cinema de Canes i guanyar el premi a millor música per Markus Binder al Festival de Cinema de Sitges, 'Club Zero' de Jessica Hausner arriba als nostres cinemes. Es tracta d'una coproducci&o...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71