Un 63% dels casos de discriminació que va atendre SOS Racisme al llarg del 2021 no es van poder formalitzar en una denúncia, segons les dades de l'informe anual de l'entitat. Uns nivells d'infradenúncia que s'expliquen per la por a represàlies i la normalització del racisme, però també per la manca de mecanismes àgils per poder portar a terme aquestes denúncies i la revictimització per part de les administracions. "Denunciar també és un privilegi per a moltes persones", alerta la responsable d'acompanyament psicosocial i intervenció administrativa del Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD), Paula Rossi.

El SAiD va atendre el 2021 un total de 648 persones, de les quals 474 era la primera vegada que s'adreçaven a SOS Racisme. De totes aquestes, 334 van ser identificades com a constitutives de racisme i només 125 van acabar sent denunciades. A més, a aquests casos s'han de sumar 174 que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o pendents de resolució; una xifra que evidencia la manca d'agilitat dels sistemes de restitució de drets, així com la revictimització que pateixen les víctimes de racisme quan aquestes denuncien un cas de discriminació, segons Rossi.

La responsable del SAiD ha advertit que entre el 2020 i el 2021 hi ha hagut "un increment prou gran de les situacions que no s'han pogut denunciar" i ha subratllat que les causes són diverses. Per una banda, en la majoria dels casos que arriben a SOS Racisme i que no acaben en denúncia és deu al fet que les persones desisteixen de portar a terme el procés; sigui per por a represàlies o per la dificultat del procediment mateix, entre altres motius. Per altra banda, també hi ha algunes persones que s'adrecen a l'entitat només per a deixar constància dels fets, tot i que prefereixen autogestionar el conflicte sense la mediació de la plataforma.

"En l'àmbit administratiu, no podem deixar en les persones la càrrega de la responsabilitat de garantir els seus drets", ha destacat Rossi, per qui fa falta que les administracions a tots els nivells desenvolupin o implementin els marcs normatius existents contra el racisme per facilitar la reparació del dany causat per les situacions de discriminació racista i restituir a les víctimes els drets que han estat vulnerats.

La responsable del SAiD ha ressaltat que molts dels mecanismes existents que hi ha ara mateix a les administracions per fer front a les situacions de racisme "redueixen la problemàtica a un tema de convivència i no incorporen l'eix antiracista a les seves solucions". En aquest sentit, Rossi ha afirmat que un dels mecanismes més utilitzats és el de la mediació, que considera que redueix sempre les situacions de racisme a l'àmbit privat i a un simple desacord entre persones per motius de "diferències culturals"; un fet que, en el seu parer, acaba revictimitzant a aquella persona que no comparteix la "cultura hegemònica".

La majoria situacions racistes, amb els veïns i amb la policia

Pel que fa a la tipologia de casos de racisme, la més nombrosa és la que es dona en l'àmbit de conflictes entre particulars, que correspon a un 30% del total de casos assumits pel SAiD. Des de l'entitat han assenyalat que és preocupant l'increment d'aquests casos en els darrers anys a l'àmbit privat i entre veïns, ja que consideren que es veu motivat per la legitimació dels discursos racistes tant als mitjans de comunicació com entre les formacions polítiques. "Hi ha un racisme estructural a tots nivells, sustentat per dinàmiques i discursos que es traslladen a institucions i legitimen actuacions a l'àmbit privat", ha apuntat Rossi.

El segon àmbit on s'han produït més casos de racisme és en la relació amb els cossos de seguretat pública (un 20%), on l'augment del control policial per la pandèmia i les restriccions sanitàries ha portat a un increment de les identificacions per perfil racial. No obstant això, des de SOS Racisme han fet especial èmfasi en l'augment de discriminació en l'accés als drets socials, que arriben ja al 16% del total de casos de racisme assumits per l'entitat i han passat de 22 a 67 casos totals en només un any.

Rossi ha destacat que les discriminacions en l'accés a drets com l'habitatge o la salut són especialment preocupants, perquè es tracten de necessitats urgents que es troben amb molts obstacles per vehicular-los a través del sistema judicial i que en un 70% dels casos no es denuncien. "L'administració no només no garanteix aquests drets, sinó que lesiona i es converteix en perpetradora de les discriminacions", ha afirmat la responsable del SAiD, qui ha ressaltat, no obstant això, que aquestes discriminacions es donen tant en l'àmbit públic com privat. Com a cas concret, des de SOS Racisme han apuntat que s'està produint un augment de casos on les entitats bancàries es neguen a obrir comptes a persones estrangeres.

El repte: arribar a les persones sense papers

Tot i que les dades de l'informe INVisibles. L'estat del racisme a Catalunya evidencien un clar augment de les situacions de racisme identificades, passant de 188 el 2019 a 334 el 2021; des de SOS Racisme han avisat que aquest increment es pot deure a la consolidació del SAiD i al fet que la pandèmia ha ajudat a visibilitzar i incrementar les desigualtats socials i els privilegis racials. "És difícil de dir que els nostres números són representatius, però sí que són una foto important de la situació que hi ha a Catalunya", ha afirmat Rossi.

Com a principal repte de cara al futur, la responsable del SAiD ha assenyalat que cal arribar a les persones que es troben en una situació més vulnerable; ja que només el 12% de tots els casos que va atendre SOS Racisme el 2021 van ser denunciats per persones que es trobaven en situació administrativa irregular. En canvi, fins a un 42% de les persones ateses tenen nacionalitat espanyola.

Per altra banda, des de SOS Racisme han ressaltat que ha augmentat el nombre de dones que denuncien, que ja suposen el 41% dels casos de racisme assumits per l'entitat; quan fa uns anys la diferència respecte dels homes que atenien era molt més gran. Segons Rossi, això es deu al fet que ara les dones tenen molt més accés per vehicular les seves denúncies.