"Volem col·laborar amb les empreses del nostre entorn: l'Aquàrium, les golondrines, el Maremagnum... Volem ajudar a dinamitzar la Rambla"
L'efecte Pallars: de l'embranzida econòmica fins a la comarca més feminista
L'aigua, el turisme, l'emprenedoria i la Bruixa d'Or transformen radicalment dues comarques que juntes superen per poc els 20.000 habitants
4 hores. Aquesta era la distància que hi havia durant les últimes dècades des de Barcelona al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà i que, fruit d'una millora de les infraestructures d'accés, s'ha red...
2Tomatoes, els jocs de taula catalans que estripen el capitalisme
Dos enginyers de ponts i camins van deixar les seves carreres per iniciar una aventura al món dels jocs de taula
Un joc que recrea la corrupció i el poder dels lobbies en un país del sud d'Europa en plena crisi financera. O un altre centrat en l'espoli dels recursos naturals per part de grans multinacionals en països en desenvolupamen...
Barcelona s'erigeix com a capital literària amb la millor biblioteca pública del món
La capital catalana treu el cap al llistat de les 25 ciutats amb més biblioteques públiques per cada 100.000 habitants elaborat pel World Cities Culture Forum
"Pel gruix de la pols als llibres d'una biblioteca pública, es pot mesurar la cultura d'un poble". Si prenem la referència que proposa l'autor i Nobel nord-americà John Steinbeck, probablement, Barcelona ser...

 


 

Museu de Cera, la reactivació d’un espai obsolet en temps de pandèmia
Els nous gestors de l’espai esperen arribar als dos milions d’euros de facturació el 2021 amb una oferta renovada

El nou Museu de Cera de Barcelona fa una aposta per el físic en plena pandèmia, quan tot s'està adaptant al món digital. El mític espai al costat de la Rambla ha començat una nova etapa amb un canvi de mans i una renovació parcial: una inversió de sis milions d'euros ha servit per deixar enrere un museu que els nous gestors consideren que s'havia quedat "obsolet", però també per mantenir el concepte. "Ens agradaria arribar als dos milions d'euros de facturació el 2021, que és el que ingressava el museu abans d'arribar nosaltres", indica el director de negoci, Ángel Díaz. Fer enlairar un espai així en temps de pandèmia no és fàcil, però els impulsors del projecte confien en el públic local per revitalitzar el Museu de Cera.

L'empresa que ha fet renéixer el museu és Advanced Leisure Services, que ha comprat tots els actius i ha llogat els edificis. Aquests, continuen en mans de la família Alarcón, que va fundar el Museu de Cera de Barcelona l'any 1973. "Les converses entre ALS i els Alarcón van començar el 2015, però no va ser fins a l'any passat que vam tancar l'acord", recorda Díaz. El disseny dels continguts que omplen el nou espai ha estat cosa de Toni Cruz, exmembre de La Trinca i exdirector general de la productora Gestmusic.

Feia més de 10 anys que no s’havien renovat les figures de cera, però ara se n’han incorporat una quinzena de noves: Greta Thunberg, Rosalia i Floquet de Neu són algunes de les novetats. En total, 120 figures i 28 escenaris diferents. Cada figura de cera costa una mitjana de 20.000 euros. “Hem fet un esforç molt important per a l’obertura”, indica Díaz. Tant esforç com sis milions d’euros. Però el coronavirus va fer desaparèixer els plans inicials dels nous gestors i l’obertura es va posposar fins just abans del pont de desembre.
 

Catalans a falta d’estrangers

“El primer cap de setmana vam tenir molt bona resposta i per les festes de Nadal hem tingut moltes reserves per internet; preveiem entre 6.000 i 7.000 visitants durant les festes”, assegura Díaz. El públic objectiu ara mateix és el local, davant l’absència de turistes provocada per les restriccions de mobilitat establertes per la covid-19. De fet, tenen un pla de màrqueting molt detallat setmana a setmana, segons Díaz, que fins a Setmana Santa no preveu l’arribada dels primers visitants de països propers, com França, Alemanya i el Regne Unit. Però hi ha dues coses que els nous propietaris han deixat gairebé intactes: el Bosc de les Fades i el Passatge del Temps. Són una cafeteria i una botiga d’objectes curiosos, que els nous responsables del Museu de Cera consideren que continuaran essent un gran reclam tant per a visitants catalans com per als estrangers.

Un dels objectius d’aquest nou projecte és revitalitzar una zona de Barcelona que ha quedat molt tocada per la situació de pandèmia. I és que la Rambla no té pràcticament turistes des del març, mentre que abans del coronavirus dominaven clarament aquesta zona del centre de Barcelona. I amb els visitants de l’exterior, els restaurants, que molts han decidit mantenir el tancament davant el poc públic que hi anava tot i que es permetés la seva activitat.

“Volem col·laborar amb les empreses del nostre entorn, amb l’Aquàrium, les golondrines, el Maremagnum...Volem ajudar a dinamitzar la zona”, afirma el director de negoci del nou Museu de Cera. Si tot això funciona, l’objectiu que Díaz indica amb la boca petita és la facturació: “Abans que arribéssim nosaltres, el museu ingressava uns dos milions d’euros; aquest 2021 ens agradaria arribar a aquesta xifra tot i la pandèmia”. I és que una part del negoci que hi havia prevista des que ALS va tancar l’acord amb els antics gestors encara no es podrà posar en marxa.

El coronavirus ha obligat el museu a adaptar-se a les mesures de seguretat; han dividit els 40 treballadors en dos grups bombolla

“Volem que hi passin més coses, que el museu no només siguin les figures”, diu Díaz. La intenció és que s’hi facin activitats, com les nits de terror en col·laboració amb Horrorland que abans ja es feien. Però també volen oferir el lloguer de sales per a esdeveniments o activitats diverses. Així doncs, és una conjunció del museu dels Alarcón i el nou: el mateix concepte i entorn, però amb cares noves.  

 Les exigències de la covid-19

El coronavirus no només ha obligat a obrir més tard del que havien pensat, sinó que també ha condicionat el funcionament de l’exposició. Ángel Díaz explica que els aforaments són limitats, com a qualsevol altre lloc obert al públic. A més de respectar les mesures d’higiene –com l’obligatorietat de portar mascareta, la presència de gels hidroalcohòlics o les distàncies de seguretat–, tenen una plantilla doblada. “Tenim dos grups de treballadors, que vénen una setmana cada un, per fer bombolla i que si hi ha cap contagi no afecti tota la plantilla”, indica Díaz. En total, són una quarantena.

La distància social també és obligatòria, però l’objectiu un cop es normalitzi la situació és que les figures es puguin tocar. Si bé actualment les xarxes socials i la globalització fan més properes les persones famoses, “és la sensació d’estar amb la persona” el que es vol aconseguir.  Díaz ho explica: “Sembla que el museu de cera sigui un concepte del segle XX, però volem que sigui una experiència física i no digital”.

Margalida Vidal Barceló

 
Veure més notícies
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71