Des de fa un grapat d’anys, l’Empordà ha estat un indret que ha meravellat molta gent. L’enorme volum de turistes que hi arriba cada estiu és, en gran part, una mostra dels sentiments de fascinació que desperta. Passar uns dies a l’Empordà vol dir passar uns dies en un indret amb un clima que, a l’estiu, és gairebé perfecte. El que fa que l’Empordà sigui un lloc diferent és que la seva geografia és d’una bellesa excepcional. «És un paisatge dens, que té un gran pes, però molt i molt discret», escrivia Josep Pla. Els parcs naturals que hi ha a continuació són les petites peces del preciós trencaclosques empordanès.

1. Serra de les Salines

La serralada de les Salines és un massís fronterer que separa l'Alt Empordà de la comarca francesa del Vallespir. A les fagedes, les pinedes i les rouredes d'aquest parc, s'hi amaguen antigues ermites i santuaris i una gran quantitat de mamífers, com ara senglars o guineus. El Roc del Comptador, que fa 1.451 metres, és el cim més alt de l'Empordà.

2. Parc Natural de l’Albera

La serra de l'Albera, que fa uns vint-i-cinc quilòmetres de llargada, és el nom que reben els Pirineus Orientals des del coll del Pertús fins que cauen al mar. Els tres principals cims d'aquest massís, que separa la comarca de l'Alt Empordà amb la del Rosselló són lleugerament superiors als mil metres d'altitud: el Puig Neulós, el Puig dels Pastors i el Puig dels Quatre Termes.

3. Parc Natural del Cap de Creus

Al nord de l’Alt Empordà, entre el golf de Roses i el golf de Lleó, hi ha el punt més oriental del Cap de Creus. És un promontori escabrós, de roca espadada, situat al final d’una península que s’endinsa al mar Mediterrani i que aplega, entre d’altres, els municipis de El Port de la Selva, Llançà, Cadaqués i Roses. El Cap de Creus i la seva península són, de fet, la conclusió dels Pirineus Orientals, que s’enfonsen al mar. Les onades i la tramuntana, però, fan que el paisatge de la península sigui especial i d’una gran bellesa. Des de de petites cales amagades d’aigua nítida i clara, fins a illots, penya-segats o roques erosionades pel vent. En alguna ocasió, a més a més, l’efecte de la tramuntana fa que hi hagi roques que tenen formes singulars, com per exemple la de l’Àguila de Tudela, la del Lleó de cap gros o l’illa de Culleró, que es diu que va servir de font d’inspiració a l’artista Salvador Dalí per tal de pintar El gran masturbador. El Cap de Creus és un dels parcs amb més extensió de Catalunya. La millor manera d’obtenir-ne una visió global és fer una excursió per algun dels senders de gran recorregut. A banda de deixar-se seduir pels paisatges cal no oblidar de visitar els jaciments arqueològics o els monuments històrics, com ara el monestir romànic de Sant Pere de Rodes.

4. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Els aiguamolls de l’Empordà es troben a la comarca de l’Alt Empordà, concretament a la franja litoral que va des de la Serra de Rodes fins a la desembocadura del riu Fluvià. L’actual espai protegit està considerat el segon parc més important de Catalunya. I és que aquest parc, de fet, és el que queda d’una immensa àrea de maresmes que antigament ocupava pràcticament la totalitat del litoral empordanès i que va anar desapareixent a causa de l’expansió agrícola. El parc natural disposa d’un centre d’informació turística i d’una gran xarxa d’itineraris molt ben assenyalats. D’aquesta manera, doncs, és fàcil de descobrir diferents paisatges d’aquest indret tot fent una excursió a peu o en bicicleta. La vegetació del parc té unes característiques especials que la fan força diferent de les zones que l’envolten. En els Aiguamolls de l’Empordà s’hi combinen ecosistemes de diversos tipus: platges i sorrals costaners, estanys i aiguamolls d’aigua dolça o petites closes i llacunes. Molt probablement, la principal atracció turística del parc és la fauna que hi habita, ja que és un dels espais naturals de Catalunya on s’observa una major varietat d’espècies animals. Es calcula que, actualment hi ha més de tres-centes espècies d’ocells que fan el seu refugi i el seu lloc de descans, com per exemple l’ànec de coll verd, la polla d’aigua o la cigonya blanca. A banda d’ocells, en el parc també hi habiten mamífers, com ara la rata d’aigua, la mostela o la llúdriga.

5. El massís del Montgrí

El massís del Montgrí és una formació calcària situada al límit de les dues comarques empordaneses, entre els municipis de Bellcaire d’Empordà, l’Escala, Ullà i Torroella de Montgrí. Des de lluny, el relleu d’aquest conjunt muntanyós, sembla que sigui la figura d’un bisbe adormit. Els tres cims que més destaquen són la muntanya d’Ullà, la de Santa Caterina i el Mont Pla, que fan al voltant de tres-cents metres. A banda d’aquests cims, però, unes elevacions menors donen continuïtat al massís fins que arriba al mar. El castell medieval del Montgrí, situat a dalt de la muntanya de Santa Caterina, es va començar a construir l’any 1294 per ordre de Jaume II i mai es va acabar. El massís disposa d’una bona senyalització i s’hi poden realitzar excursions a peu o amb bicicleta.

6. Els Aiguamolls del Baix Empordà

Els aiguamolls del Baix Empordà són un conjunt de zones humides que neixen de la interacció dels rius Ter i Daró amb el mar. En aquesta àrea protegida, situada a la franja del litoral que hi ha entre les platges de l’Estartit i de Pals, els visitants podran dur a terme diferents rutes per tal d’observar de prop la flora i la fauna que hi habita.

7. Reserva marina de les Illes Medes

Les Illes Medes són un petit arxipèlag de roques situades a 900 metres de l’Estartit. La formació d’aquestes roques i el lloc on es troben fan pensar als geòlegs, amb uns criteris bastant raonables, que algun dia aquestes illes havien format part del mateix massís del Montgrí. A banda d’algun petit escull, les Illes Medes són set: la Meda Gran, la Meda Xica, el Cavall Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferrenelles. A la Meda Gran, hi ha vestigis romans. És perfectament comprensible que, per un poble com el romà, les Illes Medes fossin considerades un lloc estratègic. De fet, durant l’edat mitjana, els pirates també s’aprofitaven de la situació de les Medes quan volien fer una incursió a la costa. Les últimes petjades humanes en aquestes illes, però, van ser les dels faroners, que hi van ser fins a l’any 1934. Ara només hi queda el far i les úniques habitants de les Medes són les aus marines, que n’hi ha una seixantena d’espècies.  Malgrat sigui permès de desembarcar a la Meda Gran, les activitats estan molt controlades i restringides. Aquest petit arxipèlag, però, és una de les reserves marines més importants del Mediterrani. Per això, la majoria de turistes que s’hi acosten ho fan amb vaixells que tenen cabines submergides i des de les quals es pot observar el fons marí. Una de les principals atraccions d’aquests viatges són les cavitats i els túnels submarins, que amaguen belles colònies de coral vermell.

8. Muntanyes de Begur i Ses Negres Marítim

Aquest conjunt de muntanyes condiciona, en gran part, la costa que va des de Begur fins a Palamós. Cales petites i amagades, turons que cauen al mar en forma de penya-segats o boscos verds de pins i d'alzines que arriben vora la sorra. Una excursió a peu per algun dels seus recorreguts senyalitzats és la millor manera de contemplar i viure de prop aquest paisatge. Malgrat que aquest tram de costa encara sigui víctima freqüent per l'especulació urbanística, des del 1993, la zona de costa que hi ha entre la cala de Sa Riera i la Cala d'Aiguafreda està protegida per un pla especial com a Reserva Marina Integral. Aquesta reserva, que té una superfície total de 80 ha, és coneguda amb el nom de Ses Negres Marítim.

9. El Massís de les Gavarres

Situat entre les comarques del Gironès i del Baix Empordà, el massís de les Gavarres és una serralada que té la forma d’un gran arc que s’obre cap al nord. El cim més alt és el Puig d’Arques, que fa 532 metres d’altitud. A les Gavarres, avui pràcticament no hi viu ningú. Endinsar-se en aquest massís, doncs, és endinsar-se en un món on la natura és autèntica: pinedes, alzinars i un sotabosc d’aspecte selvàtic, amb marfulls, arboç o lianes. Però aquestes muntanyes són també un territori de gran interès històric. Grans masies (abandonades o no), belles esglésies romàniques i, fins i tot, alguns sepulcres megalítics dormen a les Gavarres tot recordant un món perdut en el pas del temps. Les Gavarres són un lloc ideal per fer excursions a peu o en bicicleta.

10. El Massís de Cadiretes, l’Ardenya

Al sud de les Gavarres, hi ha el massís de l’Ardenya, que s’estén entre els municipis de Tossa de Mar, Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols. El seu punt més alt és el Puig de Cadiretes i fa 518 metres. De la mateixa manera que les Gavarres, l’Ardenya també conserva monuments històrics de gran importància, com ara castells, dòlmens o ermites. En arribar al mar, les muntanyes formen cales i penya-segats de gran bellesa.