Ignasi Granero Moya, becat de “la Caixa” i expert en biotecnologia, biomedicina i biofísica
Ignasi Granero: “La biotecnologia és una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur”
Altres entrevistats
26/03/2024
Uri Garcia: "La televisió fins ara ha tingut un problema, en general, i és que les joves no hi van."
 
13/03/2024
El Pòdcast de l’AMIC. Entrevista a Maria Teixidor: "El Barça femení ha estat una eina de transformació molt important"
 
22/02/2024
Nadine Romero: "El meu contingut agrada força perquè és en català"
 
05/02/2024
El Pòdcast de l’AMIC. Entrevista a Ven’nus: "En el meu projecte sempre vull donar-li el pes que s'escau a tenir un bon missatge"
 
23/01/2024
Gerry i la Carla: "Lligar en català?"
 
09/01/2024
El Pòdcast de l’AMIC: Entrevista a Ramon Grau, president de l’AMIC
 
Text: Text: Pol Audivert Escudé - AMIC / Vídeo: Clack - AMIC
30/07/2020


Ignasi Granero Moya va rebre una beca de doctorat de la Fundació “la Caixa” per cursar un doctorat en Enginyeria Biomèdica en l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Especialitzat en estudis de biofísica. Graduat en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha ampliat la seva formació amb una estada acadèmica en la Wageningen University and Research (Països Baixos) i amb la realització d'un màster en Biotecnologia Molecular per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a assistent de recerca a l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el departament de Ciències Vegetals de la University of Cambridge, en el Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC) de Madrid i en l'IBEC, en el qual va completar el seu treball final de màster en el grup de mecanobiologia cel·lular i molecular.


Què és el primer que va pensar quan va aconseguir una beca tan prestigiosa com la de “la Caixa”?
 
Em sento molt afortunat d'aconseguir una beca a Catalunya, ja que actualment s’ofereixen molt poques beques tant privades com públiques. Hi ha molt poc finançament en aquest àmbit. Per tant, vaig sentir molta satisfacció i em considero un privilegiat, ja que molts dels meus companys de graduació i màster no han tingut la meva sort.

Quines són les oportunitats més grans que li ha proporcionat l’obtenció de la beca? 
La porta principal que m’ha obert és l’oportunitat de poder cursar un doctorat a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Personalment, ja tenia ganes de fer un doctorat i la beca de “la Caixa” m’ha donat l’oportunitat d’aconseguir un dels meus objectius a curt termini.
 
Ens pot explicar en què consisteix la Biotecnologia i Enginyeria Biomèdica?
 
La biotecnologia és el camp de la biologia que s’encarrega d’ajudar a desenvolupar tecnologies o eines per poder millorar tant la vida humana al planeta Terra, com la vida humana a l’espai. També s’ocupa d’espais com la bioremediació, l’estabilitat dels ecosistemes i la fabricació d’eines de mesura per quelcom biològic. En resum, podríem dir que és la utilització de la biologia com a eina.
 
L’enginyeria biomèdica soluciona problemes més tècnics, és l’encarregada d’aplicar certes tècniques i bases de l’enginyeria al camp de la medicina.
 
De quina manera la biotecnologia i l’enginyeria biomèdica resolen problemes i són aplicables a la vida quotidiana de la societat?
 
Des d’aspectes mèdics com poden ser els tests ràpids per la detecció d'anticossos de Covid-19, fins a conceptes i processos més bàsics i quotidians, com la producció de cervesa o iogurts per la fermentació produïda per bactèries.


becarioslacaixa.net
 
Què el va portar a interessar-se per aquest món? En quin camp concret està especialitzat?
 
La biologia m’ha agradat sempre i, des de feia temps, tenia bastant clar que volia estudiar-la. Ara bé no sabria explicar una raó en concret de per què em vaig decantar per biotecnologia i no biologia pura. ​És cert que sempre m’ha interessat la física i la química i si feia biologia podria desvincular-me d’aquesta part, ja que és una carrera que no toca tant aquest món. Per aquest motiu, suposo, que finalment vaig decantar-me pel camp de la biofísica. Així puc estar més en contacte amb la física i les matemàtiques, un món que em crida més l’atenció.

 
En una carrera sempre hi ha quelcom que crida més l’atenció i motiva a seguir-la endavant, quin fet destacaria com a rellevant que encoratgi a les futures generacions a cursar-la?
 
Crec que la carrera de biotecnologia com a tal, ensenya moltes eines per poder desenvolupar moltes tecnologies útils per la societat i el progrés del món. És una part de la ciència que pot tenir molt de poder en el futur; i és un poder que hem de saber gestionar de forma correcta. Actualment ja es comença a veure aquest poder amb tot el tema de les pandèmies, però, sobretot, en el camp de la intel·ligència artificial, conegut com a machine learning, on cada vegada més el veiem aplicat a la vida quotidiana de la societat i, per tant, en un futur molt proper tindrà un pes molt important.

"Crec que la carrera de biotecnologia com a tal, ensenya moltes eines per poder desenvolupar moltes tecnologies útils per la societat i el progrés del món."
 
Quines són les principals tasques i treballs pràctics que ha portat a terme a l’estranger? I a Espanya?
 
La primera experiència que vaig tenir a l’estranger va ser a segon curs de carrera i vaig anar a parar a la Universitat de Cambridge, al departament de “Plant Science”. Aquest fet va suposar un important impàs a la meva vida, ja que moltes vegades desafortunadament el món es mou per noms de renom i Cambridge n’és un. D’altra banda, podríem dir que també vaig tenir molta sort, ja que tot i que la meva estada fou curta, concretament de dos mesos, durant aquest temps vaig tenir l’oportunitat de participar en un projecte que més tard va sortir publicat en un article, on vaig sortir citat com a segon autor. A nivell Espanyol, també he realitzat i participat en ciència bàsica que considero molt important, ja que sense aquesta la ciència general no va enlloc.
 
Em pot explicar la seva experiència en el departament de Ciències Vegetals de la Universitat de Cambridge?
 
A la Universitat de Cambridge vaig tenir la meva primera experiència en un laboratori. Qualsevol estudiant de segon curs de carrera ha fet les assignatures bàsiques i no acaba de saber ben bé per on acabaran anant els trets. Amb els coneixements bàsics d’un estudiant de segon, veure un laboratori en un lloc tan prestigiós ajuda a obrir molt els ulls.
 
D’altra banda, també està bé poder comparar el que jo vaig fer allà amb el que he realitzat a l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB), ja que tot i que, potser, aquí tenen menys recursos es fan coses igual de bones i decents. A vegades no cal anar a una Universitat de Cambridge per fer ciència avançada. Aquí tenim el potencial suficient per igualar la investigació de llocs que a vegades pel simple fet de tenir el renom que tenen la societat creu que són molt millor.
 
Em podria anomenar alguns dels projectes i treballs més rellevants en els quals ha tingut la sort de participar?
 
De moment no he participat en cap projecte de renom, però, com he dit anteriorment, considero que la ciència bàsica, en la qual estic involucrat, és essencial per desenvolupar projectes de ciència més avançada. Per tant, tot i que de moment no hem publicat res, emfatitzaria el fet que tota la feina que fem serveix com a coneixement de base perquè la ciència avanci.
 
En l’àmbit personal i en termes de coneixement i aprenentatge laboral, de tots els llocs on ha treballat, quin ha estat el que li ha marcat més?
 
El que m’ha marcat més és l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) i l’IBEC que és on estic actualment. Vull posar en relleu que a Cambridge vaig treballar molt en un laboratori, i això va provocar que en el tercer curs tornés a un altre laboratori, en aquest cas a Espanya, a l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB).
 
El tercer curs, a L’IBB, va ser molt important per a mi. Majoritàriament vaig estar investigant. Els primers mesos vaig aprendre molt i diria que és l’experiència que m’ha marcat més personalment i m’ha motivat a seguir fent ciència. Pel que fa a l'IBEC, on porto gairebé 3 anys, estic aprenent moltíssim i és on m’estic formant com a científic.
 
 Em podria destacar algun dels projectes més interessants que en aquests moments està desenvolupant?
 
Nosaltres treballem i intentem entendre de quina manera les cèl·lules responen a la rigidesa del seu entorn i com aquestes fan una força que afecta a la formació del nucli cel·lular. El nucli cel·lular és el centre de comandament de la cèl·lula; és on es troba l’ADN i on es porta a terme la regulació de molts processos cel·lulars.
 
És un tema que s'està començant estudiar des de fa uns 10 anys. Pot semblar molt, però els processos d’investigació científica requereixen temps i, per tant, una dècada és un període curt i d’iniciació.
 
En un futur pròxim on es veu treballant? Alguna aspiració personal?
 
Actualment no ho sé. Ara estic acabant el segon any de doctorat, en principi són uns tres o quatre. És cert que no em queda gaire per acabar i m’agradaria saber respondre la pregunta, però en aquests moments tinc dubtes.
 
Un doctorat com a projecte personal és molt interessant, però com a projecte professional no sé fins a quin punt ho és. Fer un doctorat per anar a la indústria per exemple no tinc clar que sigui la millor idea. Ara bé, per l’altra banda, sí que crec que fer una carrera et catapulta més cap a la indústria.
 
Tornant a la pregunta, si es vol fer ciència pública, s’acostuma a dir que hi ha una llei no escrita relacionada amb la necessitat de marxar a l’estranger per fer algun curs doctorat. Una vegada tornes l’objectiu principal és aconseguir el lloc de treball de cap de grup d’investigació a Espanya. Per tant o se salta a la indústria o s'escull un camí més divulgatiu/públic.
 
Relacionat amb la situació excepcional que viu el món, ha treballat en alguna mena de projecte d’investigació relacionat amb la Covid-19?
 
No, no hi hem treballat. En el grup tenim una persona que s’encarrega de fer projectes de dinàmica molecular i ella ha mirat alguna cosa, però jo personalment no hi he entrat. No forma part del meu camp de coneixement.
 
En l’àmbit personal i com a expert en biotecnologia i biofísica, com veu l’evolució de la pandèmia i en concret del virus?
 
Majoritàriament quan ens fan aquest tipus de preguntes als científics, ens curem en salut i diem que no ho sabem, perquè realment no ho sabem. En ciència està molt mal vist afirmar una cosa com a certa si no està comprovada anteriorment, per tant, com a opinió personal, afirmaria que no sabem gairebé res del virus. El poc que sabem no és suficient, tinc clar que serà un procés d’investigació lent.
 
Pel que fa al procés de gestió, crec que hi ha hagut una part d'innocència per part de les autoritats Europees de pensar que aquí érem immunes a tot, i crec que podríem haver actua
t abans. Ara bé, en general crec que s’ha fet de la millor manera que s’ha pogut.

AMIC - Qui som? - Avís legal
Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona
Tel. 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - info@amic.media