Amb motiu del reconeixement de la tècnica de la pedra seca com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO, el novembre de 2018, l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han produït una exposició sobre les construccions i les tècniques presents al nostre país. La mostra, eminentment fotogràfica, pretén oferir una panoràmica àmplia sobre aquest llegat, posant èmfasi en les variants tipològiques més habituals i en la diversitat territorial, i alhora explica la vigència actual d’aquesta arquitectura, harmònica amb l’entorn natural i sostenible des de tots els punts de vista. Després de passar per Freginals i per Castellar del Vallès, la mostra Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, arriba a Torrebesses. Es podrà visitar al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, a la plaça Vileta, 11, fins al proper 16 de febrer del 2020. A la mostra es fa valdre aquest patrimoni arquitectònic, sempre integrat en l’entorn, i que en algunes zones s’ha practicat amb tanta profusió que ha contribuït decisivament a la configuració del paisatge local. La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític, i en el cas català, se n’han fet de manera ininterrompuda des dels ibers, al segle VI a.C, fins als nostres dies. A la mostra es pot conèixer al detall la tècnica de pedra en sec, que consisteix a aixecar qualsevol construcció amb pedres de l’entorn immediat sense cap material de cohesió, com ara la calç o el guix. A casa nostra tenim construccions bàsicament relacionades amb l’economia tradicional agro-ramadera, l’explotació del bosc i l’abastament d’aigua: cabanes o barraques, masos, marges, aljubs, basses, escales, ponts, estructures de caça, forns de calç o d’oli de ginebre, etc. De fet, la tècnica de pedra en sec és pròpia de molts altres territoris. De fet, la candidatura per ser declarada patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO es va presentar conjuntament amb Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia i França. L'exposició s'estructura en diversos àmbits: La base geològica; què és la “pedra seca”?; tipus de construccions; barraques i cabanes; construccions de pedra seca declarades bé cultural d’interès nacional i la pedra seca, per territoris. I també hi ha blocs específics per territoris: Alt Pirineu, Aran i Alt Berguedà; Àmbit metropolità; Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat; Catalunya central; Comarques gironines; Penedès històric; Ponent i Terres de l’Ebre. A més, també es dedica un espai per a l’associacionisme i rutes senyalitzades, l’art de la pedra seca a Catalunya: les construccions més singulars i, finalment, per explicar que la tècnica de la pedra seca va ser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat. |