"A les onze del matí encara hi ha avis al llit. Alguns auxiliars d'infermeria hem d'atendre fins a 10 o més persones grans al dia i, en alguns casos, escombrar i fer el dinar. Ja no podem més", assegura Teresa Pons, infermera de la Residència La Verneda, a Barcelona. Com Pons, un centenar de professionals, patronals i sindicats del sector d'atenció a la gent gran s'han manifestat aquest dijous a Barcelona preocupats per la situació que es viu en un àmbit que consideren "oblidat i menystingut" per part de l'Administració.

En un manifest llegit a la plaça Sant Jaume aquest matí de dijous demanen "igualtat de tracte i de recursos per a totes les persones ateses, millors salaris i increment de les tarifes després de 10 anys de congelació". No és la primera vegada que els professionals d'aquest sector reivindiquen els seus drets i els de la gent gran.

Així ho ha recordat Cinta Pasqual, presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA): "Fa dos anys de la primera protesta davant del Parlament de Catalunya, durant aquest temps crec que sindicats i patronals hem tingut paciència donat el moment que vivim però hem intentat millorar i transferir aquestes millores als salaris dels nostres professionals".

Juntament amb ACRA, els altres convocants de la manifestació d'aquest dijous han estat els centres Sociosanitaris Catòlics de Catalunya, el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, La Unió Catalana d'Hospitals i la Unió de Petites i Mitjanes Residències, així com pels sindicals CCOO i la Federació de Serveis Públics (FeSP)-UGT de Catalunya.

Unes ràtios "impossibles"

El manifest conjunt ha mostrat el descontent d'uns professionals que ja no poden més. Entre les principals demandes, volen garantir l'equitat i la qualitat en l'atenció a la gent gran millorant les condicions laborals dels treballadors i revisar les ràtios. "La ràtio de la cura de la gent gran és molt precària, són molts avis per professional, sobretot de la categoria d'auxiliar", asseguren.

La ràtio, segons expliquen els professionals, hauria de ser de deu persones grans per auxiliar però no és mai així. "Es compta personal que no està en l'atenció directe, com són els fisioterapeutes i altres cuidadors que no atenen activitats de la vida diària de les persones grans, és a dir, el tracte directe amb els avis", assegura aquesta professional.

Tot i que la principal queixa són les ràtios no és l'única. Els salaris, diuen, no reflecteixen la feina que fan: "Fa 30 anys que treballo com a auxiliar d'infermeria en una residència i cobro 987 euros. És difícil arribar a final de mes", explica una companya de Pons, que prefereix no donar el seu nom.

El col·lectiu d'infermeria en el conveni de residències, segons explica Pons, té un salari de 1.300 euros. Una infermera d'hospital, per contra, cobra 2.500 euros al mes. "Això fa que no hi hagi infermeres disposades a treballar a geriatria, ningú vol treballar per aquest preu".

Per tot això, el col·lectiu demana un acord del Parlament subscrit per tots els partits polítics que reconegui la necessitat d'anar incrementant les tarifes per aconseguir equiparar les condicions laborals dels professionals amb les condicions dels professionals de gestió directa del servei públic per "garantir l'equitat i la qualitat de l'atenció a tota la Gent Gran de Catalunya".

Pasqual considera que de tots els sectors d'atenció a les persones "aquest és el pitjor conveni col·lectiu que té actualment la conselleria i, per tant, és important posar-se a treballar urgentment". La presidenta d'ACRA també ha reconegut que "cal un pacte de país també amb la ciutadania perquè aquest es convertirà en un problema de tots. La lluita ha de ser conjunta".