Trobem documentada la víbria de Barcelona per primera vegada l’any 1399, en la cerimònia de  coronació del rei Martí l’Humà. Fins al segle XVII serà un element molt habitual en les celebracions del Corpus i altres festes destacades de la ciutat. Malauradament, a partir del segle XVIII anirà desapareixent de l’escena festiva. Caldrà esperar fins a la processó de Corpus de 1993 perquè la capital catalana torni a gaudir de la presència d’aquest animal mitològic en el seguici.

Amb motiu del 25è aniversari d’aquesta efemèride, l’Associació de Festes de la Plaça Nova ha organitzat l’exposició Víbries catalanes. 25 anys de recuperació de la Víbria de Barcelona, que podrà veure’s entre l’11 i el 18 d’agost al verger del Museu Marès de Barcelona.  Tal com indica el títol, la bèstia barcelonina estarà acompanyada per altres exemplars de la seva espècie: la víbria del Poblenou, la de Castelló de la Plana, la del Vendrell, la Jove d’Igualada, i també la Pàjara de Terrassa, malgrat pertànyer aquesta a una altra raça. L’exposició estarà oberta en el marc de les 429es Festes de Sant Roc, que se celebraran entre el 14 i 18 d’agost al Barri de la Catedral de Barcelona.

Evolució de les víbries: d’escurçons a dragones
Contra el què afirma el refranyer popular, a vegades el nom sí que fa la cosa. Els visitants de l’exposició podran aprendre l’evolució d’aquesta figura d’imatgeria festiva. Actualment assimilen les víbries amb les dragones, però no sempre ha estat així. En els primers documents on la trobem documentada apareixen com a vibre, o sigui “escurçó” en català antic.. Amb el transcurs dels segles, el mot original es transformarà en vibra, brívia i l’actualment utilitzat víbria. La feminització de la paraula va comportar també una feminització del personatge, convertit en la versió femenina del drac que, ja des de temps molt antics, tenia un lloc destacat en el seguici.

Perquè es va produir aquesta transformació? Tot i que l’explicació no és senzilla, podríem trobar una possible causa en la desaparició de la dinastia catalana. A mitjans del segle XIV, Pere el Cerimoniós havia compartit la víbria en el seu emblema personal, i per extensió també en el de les institucions catalanes. És també factible, doncs, que la víbria aparegués en les cercaviles gràcies a aquesta ascendència reial. El Compromís de Casp (1410), tanmateix, suposà la desaparició de la simbologia catalana, i per tant, també de la víbria catalana.