Marc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és un actor de televisió andorrà, conegut sobretot pels seus papers com Salvador Borés a la sèrie ‘Laberint d'ombres’ i el de Julià, el veterinari de ‘Ventdelpla’. El 1994 va encetar els culebrots de TV3, que diu que és com si fos casa seva, amb ‘Poble Nou’, després d’haver participat també a ‘Oh Europa!’. Actualment interpreta l’Andreu, un dels personatges principals de la telenovel·la ‘Com si fos ahir’, la nova aposta i relleu de ‘La Riera’ a la sobretaula de TV3. L’entrevistem a l’edifici Imagina d’Esplugues, al camerino de perruqueria i maquillatge d’on es grava la sèrie, just en una hora que té lliure enmig del rodatge.

Com és agafar el relleu de 'La Riera', després de vuit temporades?
És un repte. La Riera tenia una colla d’espectadors disposats a aguantar i seguir. Les sèries quan comencen necessiten un temps; la gent s’ha d’acostumar als nous personatges. Al principi, el més difícil és fer àgil la presentació dels personatges i la relació que tenen entre ells. Un cop tens tots els personatges situats, és més fàcil seguir el fil argumental. Per tant el més complicat és l’inici, arrencar la sèrie.
 
Creus que el teus papers tenen perfils semblants? En què s'assembla Marc Cartes a l'Andreu?
Normalment sí. Em donen papers de “ligón” a qui li costa trobar sentimentalment la seva parella. Però això passa molt als serials de televisió. És veritat que aquest punt sempre me l’han intentat posar. També m’han donat algun paper de dolent que jo crec important. Però sí, he fet més personatges de seductor que no pas de dolent. Amb l’Andreu [el seu personatge a Com si fos ahir], pel que vaig veient -a part que ell és un home separat i jo estic feliçment casat i molt enamorat de fa molts anys i la meva vida familiar està molt ben estructurada-, som molt semblants. Cada guió que arriba veus coses amb què emmirallar-te, i pensar si actuaries igual o diferent a com ho fa el teu personatge. Però no hi ha massa distància entre Marc Cartes i l’Andreu.
 
T’agradaria, doncs, que et donessin més papers de dolent?
De moment el que m’agradaria, i molt, és que aquest personatge durés molt, que tingués una llarga vida. Però potser després de l’Andreu, sí. Tot i que podria passar que em donessin un personatge dolent amb qui no m’ho passés be fent-lo. Hi ha molts tipus de dolent. Això sí: m’ho vaig passar molt bé fent el Salvador Borés i repetiria, evidentment.
 
En una entrevista a Rac1 deies que hi havia molt bon rotllo entre l'equip. Ara que ja han passat uns mesos des que vau començar a gravar, hi ha rols establerts entre l'equip?
Segueix tot igual, és un equip on, els que som més protagonistes, tots tenim les mateixes edats, les mateixes vivències. Podem tenir el mateix nivell de conversa. Hi ha bon rotllo, ens coneixem de fa molt temps. És com aquest grup d’amics que surt a la sèrie. Potser no érem tan amics tots junts, però si que hi havia ja amistats entre gent de l’equip.  
 
Dius que alguns ja éreu amics, podeu fer un paral·lelisme amb la sèrie, us trobeu amb situacions “reals”?
És una sèrie que està escrita des de la veritat dels guionistes suposo, i per tant sí que et trobes amb situacions de paral·lelisme amb la realitat, circumstàncies o seqüències que has viscut.
 
Deus estar molt agraït a TV3 perquè és el que t'ha projectat sempre com un actor de primer nivell, no? Et sents com a casa treballant aquí?
És casa meva, sí. Estic encantat de treballar aquí. Desitjo no haver d’anar mai a treballar a un altre lloc, fora de Catalunya. Si hagués de marxar a Madrid, em faria molta mandra. Aquí estic molt bé, com a casa.
 
Què en penses de les noves plataformes per visualitzar sèries com Netflix, HBO, filmin.cat. N’ets usuari d'alguna? Quines sèries segueixes?  
Doncs tinc molt mala relació amb les series: no en veig cap, no estic enganxat a cap sèrie. No he vist ni Lost ni Juego de tronos ni res... Com a espectador necessito que vagi tot més ràpid. A més visualitzo com col·loquen les càmeres, com està fet i com ho deuen fer a nivell tècnic... Em passa que, de cop, s’acaba la seqüència i m’he perdut amb què ha passat o què han dit. M’agrada molt la part tècnica de la televisió i aleshores em perdo, me’n vaig darrere les càmeres. Em costa enganxar-me. Però l’existència d’aquestes plataformes la trobo fantàstica. És com anar a la biblioteca i triar el llibre que vols. També aquest tipus de plataformes fa que la tele ja no estigui vista com una subclasse de la cultura. Sobretot de la cultura audiovisual, sinó que se situa en un primer nivell com ho ha estat el cine durant molts anys.
 
Quin és la situació de la televisió vers el cine o el teatre?
Està pujant, gracies a poder descarregar-te o mirar-ho per internet. Ha trobat un camí on està ascendint i és bo. Potser d’aquí uns dies serà el cinema, qui trobi un camí o una manera de tornar a pujar. És com tot, cada mitjà busca el seu lloc. La televisió, des de fa un temps, ja l’ha trobat.
 
Parlem una mica de política, un tema amb el qual tu sempre t’has mullat. Com es grava una sèrie d’entreteniment, perquè la gent es distregui, davant el moment polític que vivim? És possible abstreure-se’n? Com ho esteu portant?
Ho vivim com qui ven pa o pinta una façana. La feina és la feina. Tots anem als estudis, suposo, amb la ràdio posada i escoltant com està el moment polític. La gent, quan té una estona pot anar a manifestar-se, si vol. I a qui li toca treballar doncs... treballem i anem fent, com a totes les feines.
 
A les sèries de TV3 rarament es parla de política o s’hi fa menció, potser excepte a ‘Merlí’. A ‘Com si fos ahir’ veurem alguna situació política?
Hauries de parlar amb els guionistes. Nosaltres portem uns vint capítols de diferència, i sí que intentem coincidir en dates concretes... Si es tocarà el tema polític a Catalunya, o a Espanya –perquè és un tema polític d’Espanya també– no en tinc ni idea.

"Estic encantat de treballar aquí. Desitjo no haver d’anar mai a treballar a un altre lloc, fora de Catalunya"

Creus que l'actor s'ha de posicionar, en termes ideològics i/o nacionals? Pot dificultar la relació amb els espectadors o fins i tot amb els actors que potser no pensin com tu i dificultar la teva connexió amb ells? O justament és al revés?
No necessàriament, tothom és lliure de fer el que vulgui. Justament a les manifestacions d’aquests últims dies el que s’està reivindicant és la llibertat. Per tant seria molt estrany que jo, que estic a favor de la llibertat, digués què s’ha de fer o què no s’ha de fer. El que si és cert és que la gent no s’ha de deixar influenciar per les cares conegudes sinó pel que diuen aquestes cares conegudes. El fet que una cara coneguda i que et caigui simpàtica determini el teu pensament... què vols que et digui. Com tota la gent que opina, hem de reflexionar davant les nostres vivències i decidir que és el que és millor fer.
 
Posicionar-se és un acte de valentia?
Depèn. Però tal i com està ara la situació, sí que és un acte de valentia. O si més no,  ets conscient que depèn d’on vulguis anar a treballar no et trucaran per haver donat la teva opinió. Però és molt trist... si no es fa això, potser sempre serà així. Si tothom ho fes, això de posicionar-se, potser t’haurien de contractar igualment, pensessis el que pensessis.
 
Com estàs vivint a nivell personal la situació de Catalunya?
Sent conscient que estic vivint un moment històric, que formarem part de la història, de veritat. Els llibres d’història parlaran d’aquest moment que està vivint el país. És emocionant. Alhora, però, també és molt trist que hi hagi poca gent –segons el meu criteri i punt de vista– a la resta de l’estat espanyol que no vegi que estan coartant moltes llibertats. Neguiteja una mica.
Surto a les manis cridant amb molta força i amb molta alegria però també penso... “què fort” que encara estiguem cantant coses que cantàvem quan tenia 14 anys ara que en tinc 47. I anem amb els mateixos adhesius i reivindicant les mateixes coses. Sembla que aquests anys hem estat molt còmodes tenint un televisor de pantalla plana, tenint mòbil amb Internet, i un cotxe “x”... Estàvem molt tranquils mentre ho teníem. El dia que ens hem adonat que potser no podem tenir aquestes coses ens hem plantejat el perquè, què ha passat i com. Per tant tinc un doble sentiment: ganes de reivindicar-me amb alegria, content i sabent què vull, i per altra banda pensant que fa molt temps que ens estan manipulant absolutament.
 
Què creus que passarà l'1 d'octubre? Votarem?
No ho sé, és molt complicat; jo crec que es votarà però no sé com. Es pot votar de moltes maneres. Votar pot ser posar una papereta en una urna o pot ser sortint al carrer cridant i reivindicant, cridar pacíficament i cívica, sempre. També es pot votar a mà alçada, com quan decidíem si volíem pintar el pati de l’escola de verd o de vermell. No necessàriament ha d’haver-hi una papereta. Jo crec que es votarà. I depèn de com accepti o vegi Espanya aquest vot o aquesta reivindicació es poden fer unes plebiscitàries. I llavors sí que hauríem d’anar a buscar la Declaració Unilateral d’Independència directament.
 
En televisió, Catalunya és diferent d’Espanya? Els catalans tenim un caire de televisió o de tarannà diferent al de la resta d’Espanya?
L’hem tingut, sí. TV3 va començar molt més avançada amb molts aspectes i molts temes que altres canals de la televisió espanyola. Teníem una avantatge molt gran i s’està reduint; ara a Espanya s’estan fent coses molt bones a nivell dramàtic.