El 1993 va ser un any important per a la imatgeria festiva barcelonina. Es va crear el Protocol Festiu de Barcelona, es va començar a celebrar el Toc d'Inici de la Mercè, i a més a més es van recuperar dues bèsties de foc: la tarasca i la víbria. Per celebrar el vint-i-cinquè aniversari del seu ressorgiment, l'Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta i l'Associació de Festes de la Plaça Nova han organitzat la xerrada De víbries i tarasques. Torna el monstre.

Durant la conferència, dijous 8 de novembre (20:00 h) a la Casa dels Entremesos (Plaça de les Beates, 2), s'aprofundirà en els aspectes tècnics i simbòlics de les bèsties. Xavier Jansana explicarà el procés que va seguir en la creació de les figures. Prèviament, introduint la seva intervenció, Xavier Cordomí explicarà el simbolisme que les bèsties tenen en el context del Seguici Popular de Barcelona.

Característiques de La Tarasca i la Víbria barcelonines

La primera referència documentada de la víbria barcelonina es remunta a 1399. A més de les tres grans cites del protocol festiu barceloní –Santa Eulàlia, Corpus i les Festes de la Mercè—també participa en les Festes de Sant Roc i en els correfocs dels Diables del Barri Gòtic. La bèstia pertany a la família –força infreqüent—dels dracs rampants. Miquel Àngel Gelabert (coreografia) i Quim Soler (música) van crear La Dansa de la Víbria, que s'executa amb música de gralla i percussió.

Gairebé dos-cents anys més antiga, la tarasca no apareix referenciada fins a 1593. No es coneix amb certesa el simbolisme que jugava tradicionalment en els seguicis festius. La construcció actual és una cucafera amb cos de tortuga i cap de felí humanitzat. Es distingeix pel seu volum (gairebé 200 quilos!) i per la capacitat de llençar aigua o foc indistintament. Com a singularitat, el Ball de la Tarasca de Barcelona només pot ser dansat per a dones.