Foto: Fundació La Caixa

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aprovats l’any 2015 per les Nacions Unides i subscrits per 193 estats amb el compromís d'assolir-los el 2030, ofereixen oportunitats de negoci a les empreses. Per això, i malgrat que encara són poc presents a les memòries anuals de les empreses cotitzades, cada vegada són més les organitzacions que els consideren un referent important per a la seva estratègia. Segons es desprèn del primer informe elaborat per ESADE, en el marc de l’Observatori dels ODS de la Fundació Bancària ”la Caixa”, la meitat de les empreses analitzades (el 50,3 %) hi aporten informació no financera.

Els sectors amb índexs més baixos de reporting no financer són els de béns i serveis de consum, la indústria i els serveis immobiliaris, en què només un terç de les empreses reporten informació no financera. Els segueixen l'enginyeria, els serveis financers i el turisme, que se situen entre el 50 i el 60 %; la construcció i el sector energètic, amb el 70 %, i, finalment, amb quasi el 90 %, les empreses tecnològiques i de comunicacions, que presenten uns informes no estrictament financers.

El lideratge i la implicació del sector privat

Els ODS ens mostren una estratègia alternativa de creixement a llarg termini. Aquesta alternativa només és realitzable amb la implicació de les empreses i la seva plena identificació com a actors principals d'un nou model de desenvolupament que proposa fer molt més consumint menys recursos.

“Vull insistir en la importància dels ODS per a l'agenda mundial: molts experts consideren que aquests objectius són la millor resposta als reptes actuals, que s’han de convertir en la brúixola que defineixi l'estratègia de les empreses, alhora que desenvolupen un nou model de creixement. Un model que pretén no deixar ningú enrere –aquest és, justament, la raó de ser principal de la Fundació Bancària “la Caixa”: no deixar ningú enrere”, ha assenyalat Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa”.

“Els ODS proposen un pla per avançar cap a una economia mundial molt més responsable i inclusiva amb les persones i amb el planeta. Es basen en la convicció que la humanitat pot progressar cap al desenvolupament sostenible perquè disposa de capacitat innovadora i d'institucions per fer-ho possible”, ha assenyalat Àngel Pes, director de l'Observatori i president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial.

El repte més important és trobar l'equilibri que permeti satisfer les necessitats de més creixement i l’increment de la producció. “Els ODS proporcionen oportunitats atractives de creixement perquè les empreses innovadores obtinguin, també, uns índexs d’acompliment favorables i augmentin el valor per als seus accionistes”, ha assegurat Àngel Castiñeira, professor titular del Departament de Ciències Socials d’ESADE, que considera que “les empreses que tindran més èxit seran aquelles que avancin des de l'actitud de complir cap a la de liderar”.

Les mesures més generalitzades són el reciclatge i la reutilització

De les 143 empreses analitzades, més de 40 esmenten els ODS explícitament als seus informes anuals. Concretament, en destaquen l’ODS 8 (treball decent i creixement econòmic), l’ODS 13 (acció pel clima) i l’ODS 9 (indústria, innovació i infraestructura). Els sectors amb més empreses que inclouen els ODS en les seves memòries són el tecnològic (el 62,5 %), l'energètic i el de la construcció (el 60 % en cada cas).

De les anàlisis dels informes anuals, es desprèn que les empreses vinculades a organismes promotors (com la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial) presenten més bons resultats en transparència i en voluntat d'incorporar els ODS a les seves memòries (el 67 % de les empreses sòcies, enfront del 48 % de les signants i el 5 % de les no adherides).

Pel que fa a l'ocupació inclusiva i respectuosa amb els drets humans (ODS 8), les polítiques de retribució són opaques, com també el valor econòmic distribuït, especialment en termes de fiscalitat i de retorn a la comunitat. En termes d'equitat i igualtat, tan sols el 22 % de les dones ocupen llocs directius, mentre que el nombre de conselleres encara és més baix (el 16,8 %). En cap cas, no s'assoleixen els mínims que la Llei d'igualtat estableix.

L'adopció dels principis de l'economia circular encara és molt incipient i és lluny de començar a avançar cap al canvi de model que pretén superar l'economia lineal. Les mesures més generalitzades són el reciclatge i la reutilització, però canvis disruptius com ara la refabricació encara han d’arribar. En aquest sentit, el 22 % de les empreses no reporten cap política d’aquest tipus.

Casos d’inspiració

Malgrat que la presència dels ODS a la cultura corporativa de les empreses espanyoles, fins i tot entre les més avançades, no impregna encara l'estratègia de negoci, les onze empreses seleccionades –CaixaBank, Colonial, DKV, Ferrovial, Gas Natural, Iberdrola, Inditex, Meliá Hotels International, Repsol, SUEZ Espanya i Telefónica– hi mostren avenços significatius, que poden inspirar i ajudar d’altres empreses a emprendre aquest camí.

En aquest sentit, el 75 % d'aquestes empreses tenen una actitud adaptativa envers els ODS i estan a punt de generalitzar-hi la seva contribució a tota l'empresa, mentre els casos que s'anticipen o que simplement hi reaccionen són les excepcions. “Considerem que l'adhesió plena als ODS per part de les empreses passa per situar-los progressivament al centre de l’estratègia. Un moment propici per incorporar-los-hi hauria de ser la revisió o l'elaboració d’un nou pla estratègic”, ha comentat Castiñeira. Tanmateix, s'aprecia el risc que tot plegat quedi en una mera qüestió comunicativa. “Per a l'adopció dels ODS al conjunt de l'empresa, és clau que no se situïn en una unitat o en un departament aliè a les àrees de negoci.”

Oportunitats de negoci i d'innovació

Segons Liliana Arroyo, coautora de l'informe, “assumint els reptes que plantegen els ODS, les empreses poden obtenir noves oportunitats i reduir les despeses, alhora que milloren la reputació i enforteixen les relacions amb els seus interlocutors principals: els clients, els empleats i els reguladors”.

A més de les oportunitats, les empreses comparteixen una sèrie de barreres, tant internes com externes, que interfereixen en l'adopció i la contribució als ODS, com ara el desconeixement i la manca de suport per part de la direcció, la dificultat de convertir els ODS en instruments de decisió estratègica, el mesurament dels intangibles o el fet de disposar de mètriques diferents i no comparables. Tanmateix, també reconeixen alguns elements que faciliten l’adopció dels ODS per part seva: la credibilitat dels ODS, la convicció i la visió clara de l'alta direcció, i l'establiment d’uns protocols i unes metodologies pròpies estandarditzades.

Prioritzar les contribucions i mesurar-ne l'impacte

Per identificar els impactes positius que es poden escalar i els negatius convé reduir o evitar, l'informe recomana identificar aquells ODS que afecten directament cada àrea de negoci i avaluar l'impacte de les activitats al llarg de la cadena de valor. Per a això, els ODS han de ser transversals a tota l'empresa i estar relacionats amb el canvi de la cultura organitzativa en la mateixa direcció.

Les relacions entre les diferents parts, les polítiques de comunicació i els sistemes o els indicadors de mesurament i avaluació són factors també importants a l'hora d'aplicar els ODS a les empreses. Segons l'estudi, les empreses avaluades coincideixen a assenyalar que el que no s'avalua no es pot millorar. Per això, algunes han iniciat el procés de crear els seus propis barems i mètriques, i la possibilitat de desenvolupar indicadors sectorials es planteja com una alternativa.

A més, per tal d’evitar que els ODS puguin contribuir al greenwashing de les empreses, és a dir, a “rentar-los la cara” i aparentar que fan el que en realitat no fan, és clau mesurar i reportar l'impacte. En aquest sentit, les empreses s’han de comprometre a quantificar de manera integral els impactes i a establir objectius, com també a fer un bon ús de la verificació i la certificació de tercers i a integrar la quantificació i l'informe dels ODS en els processos de presa de decisions internes.