Els castells en l’obra de Picasso

Si ajuntem els conceptes “Picasso” i “Castells”, bona part dels lectors de Tornaveu pensaran en els esgrafiats del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, ubicat al centre històric de Barcelona. En la façana que mira a la Plaça Nova, els transeünts hi poden veure la imatge d’un 3 de 6, on bona part dels castellers porten palmes.

L’article 
Els castells a l’obra de Picassofirmat per Toni Mañané en l’ exemplar de la revista dels Castellers de Barcelona l’URC, apunta que la relació entre el genial artista malagueny i els castells és molt anterior. Es remunta a l’any 1902, més de mig segle abans que dissenyi els murals del COAC (1955), en el marc de l’actuació de la Colla Xiquets de Valls en les Festes de la Mercè. Seguint un encàrrec del diari El Liberal, Picasso s’hi havia desplaçat per retratar una desfilada que comptà amb les actuacions de la Colla Vella de Valls i la Colla Nova Xiquets de Valls.

Tal com revela el Cahier de Dessins appartenant Monsieur Picasso,dipositat a la biblioteca del Museu Picasso de Barcelona, aquesta experiència quedà profundament gravada en el cervell de l’artista. En les 98 pàgines que el conformen, s’hi poden veure 23 esbossos fets a llapis i ploma sobre temàtica castellera. Els dibuixos daten de l’estiu del 1907, poc després que Picasso hagi presentat al món el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó.  

Els esbossos castellers segueixen experimentant la naixement lògica cubista. Mañané apunta: “El quadern ofereix una varietat de dades visuals i escrits que reforcen i amplien el nostre coneixement de la cada cop més sorprenent inventiva de Picasso per a crear una nova raça humana (...) Recorda els esforços a començaments de 1907 per crear figures adequades a un nou tipus de culte severament simètric, estàtic i geomètricament esquematitzat”.  No és d’estranyar, doncs, que “una de les característiques comunes en els dibuixos és que representen el casteller nu i mirant cap a fora”.


Segons el poeta i assagista Josep Palau i Fabre, amic personal del pintor i un dels millors biògrafs, Picasso volia fer un quadre en el qual l’estil pictòric fos “trinxat i esmicolat d’acord amb un ritme únic constant d’un extrem a l’altre. Una de les solucions que s’imagina és la de plasmar una piràmide humana que, a causa de la quantitat de figures que s’hi encabeixin, fragmenti la tela –i la nostra atenció—en parts equivalents”. Un projecte pictòric que tristament mai no es va dur a la pràctica. 

Notícies anteriors:
  • La Setmana de la UNESCO més participativa
  • Les danses populars entren a les escoles d’educació primària
  • La diada castellera de Tots Sants reivindica l’alliberament dels Jordis
  • Incertesa pel bloqueig del pagament de 10 milions a les entitats socials catalanes
  • Els més emblemàtics de Barcelona
  • La cultura popular a la Fira Mediterrània de Manresa
  • Concentració de balladors per homenatjar participació al referèndum
  • Manifest del CAC a favor de l’autogovern i el referèndum
  • Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús