La cultura popular a la Fira Mediterrània de Manresa

Futur, patrimoni, innovació i mediterrània. Són els quatre conceptes que la Fira Mediterrània de Manresa vol reivindicar per celebrar el 20è aniversari. Entre el 5 i 8 d’octubre, la capital del Bages s’inundarà d’arts escèniques, expressions folklòriques i músiques del món. Un extens programa, conformat per 81 activitats, que tornarà a manifestar la simbiosi entre innovació i tradició cultural que ha caracteritzat la Fira Mediterrània des del seu naixement. Una filosofia que alterna el record d’expressions seculars amb la presentació de les tendències més contemporànies, i que en aquesta edició es farà més palesa que mai.

Entre les expressions més tradicionals que els visitants a la Fira podran presenciar, destaca la presència del Poulain de Pesenàs, considerada la mostra d’imatgeria més antiga d’Europa, i la Tarasque de Tarascon (1469); un altre dels plats forts, en aquest cas en l’àmbit coreogràfic, serà els Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, a càrrec de l’Esbart Dansaire de Rubí, que adaptarà un manuscrit trobat al monestir l’any 1399.

Apropant-nos més als nostres dies, també podran descobrir-se les expressions culturals decimonòniques. Tant en l’àmbit col·lectiu, gràcies a l’exposició sobre L’Envelat que acollirà la Sala Plana de l’Om en motiu del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, com en l’individual. En aquest sentit, la recentment constituïda Federació Catalana de Joc Tradicionals ensenyarà els jocs que entretenien els nostres avis i besavis, com ara la bitlla de 6 o el joc de la morra.

En aquest afany per visualitzar expressions culturals que havien restat a l’oblit, la Fira Mediterrània de Manresa també deixa espai pels balls recentment recuperada. Si l’any passat fou presentat en societat el Ball d’espases de Cervera, enguany és el torn del Ball de Cercolets de Valls, reinstaurada gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge.

El ventall de representants de cultura popular es complementarà, entre altres,  amb el concert de la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals i la Banda de Música de Benissanet, que oferiran l’espectacle “Sons de l’Ebre: Remors de l’Ebre”, just abans d’iniciar la cercavila de la mulassa del municipi ebrenc; el ball de cavallets, gegants i mulassa de Sant Feliu de Pallerols; el Drac de Gràcia; o la innovadora dansa EgurRa, mereixedora del Premi Delfí Colomé, que vol reivindicar la vigència i modernitat dels balls de bastons.

Fomentar les noves veus de la música d’arrel

Com és habitual, la música tradicional jugarà un paper destacat en la Fira Mediterrània de Manresa. L’aposta per fomentar la música d’arrel donant veu als artistes joves, apunten de l’organització, ha estat decidida. Entre altres, es podrà escoltar les propostes musicals de Maika Makovski (Premi Teresa Rebull 2017), Joana Gomila, Criatures, Corrandes són Corrandes o Hora de Joglar.

Podeu consultar el programa complet de la Fira Mediterrània en aquest enllaç.

Notícies anteriors:
  • La Setmana de la UNESCO més participativa
  • Les danses populars entren a les escoles d’educació primària
  • La diada castellera de Tots Sants reivindica l’alliberament dels Jordis
  • Incertesa pel bloqueig del pagament de 10 milions a les entitats socials catalanes
  • Els més emblemàtics de Barcelona
  • Els castells en l’obra de Picasso
  • Concentració de balladors per homenatjar participació al referèndum
  • Manifest del CAC a favor de l’autogovern i el referèndum
  • Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús