El conseller sardanista
Lluís Puig, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya
En l’article Striptease i sardanes, llibertat d’expressió i simbolismes, publicat a Tornaveu el 23 de gener, Joaquim Rucabado lamentava un comentari desafortunat de Sílvia Abril al programa Tu sí que vales: “La sardana és la dansa més avorrida del món”. El president de la Confederació Sardanista de Catalunya lamentava llavors que “una part de la nostra societat no coneix el nostre patrimoni, i no satisfeta amb això, s’atreveix a menystenir-lo”.

Sis mesos més tard, aquesta vegada arran de la nominació de Lluís Puig com a nou conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, torna a esclatar la mateixa polèmica. El causant, un tuit irònic publicat el 4 de juliol per Lluís Bassets al seu perfil personal: “Endavant, mirant al futur! Un sardanista, nou conseller de cultura”. El director adjunt d’El País insistia l’endemà en una segona piulada: “Lluís Puig, bombero y sardanista, el nuevo consejero de Cultura de Puigdemont”.

Unes declaracions que han estat ràpidament replicades a les xarxes socials i en mitjans de comunicació per importants articulistes. Fent gala de la seva contundència habitual, Bernat Dedéu escrivia a El Nacional: “Com passa amb tot, la cultura popular és quelcom que pots estudiar i prendre’t seriosament o promocionar-ho com una cosa xarona. Lluís Puig pertany a la gent del primer grup i no només s’ha ocupat de la sonoritat popular del nostre país, sinó que ha fet molt més per la nostra música culta”. Dedéu lamenta que ser aficionat a la sardana desqualifiqui les opinions d’una persona com a ideòleg cultural: “desestimar algú perquè s’ha ocupat seriosament de la nostra cultura popular nostra, i més en particular a la sardana, només et converteix en un imbècil amb pretensions culturals: en definitiva, si vols viure sense conèixer Somni, Festívola o Angelina, tros de ruc, és el teu putu problema”, etziba.  

Des de les pàgines de La Vanguardia, Francesc-Marc Àlvaro també ha reprovat amb contundència les declaracions de Bassets. La percepció del sardanista com algú que té “una visió retrògrada, tronada, carrinclona, folklòrica, provinciana, xarona i essencialista de la cultura”, apunta, és tan absurda com profundament sectària.  Àlvaro denuncia “aquestes mentalitats extraviades que no saben res de la música popular i tradicional que es fa avui en aquest país”, i que “sota la túnica de l’inquisidor que vol presentar el sardanista com a sospitós de qui sap què, [amaguen] una ignorància absoluta de la Catalunya d’ara mateix.
 
Notícies anteriors:
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús