La festa de l’associacionisme cultural
Festa de l'Associacionisme Cultural Català
Toc d’inici a la celebració del Dia de l’Associacionisme Cultural 2017. L’Orfeó Martinenc es va vestir amb les millors gales per acollir-ne la presentació, que va comptar amb actuacions representatives del ric teixit associatiu català, desenes d’entitats reconegudes per la commemoració d’un aniversari destacat i una gens menyspreable presència institucional, encapçalada pel conseller de cultura Santi Vila.  
Jordi Gras, president de l’Orfeó Martinenc, va donar la benvinguda als assistents explicant breument la història d’aquest ateneu fundat el 1910. A través del seu recorregut més que centenari es va poder copsar l’evolució de l’associacionisme, que durant aquest període ha assolit importants fites socials, com ara la incorporació de les dones en l’organització, participació i direcció de les entitats, i l’assumpció del principi democràtic (una persona, un vot) per dirimir les discrepàncies internes.

El govern va declarar el 4 de juny com a Dia de l’Associacionisme Cultural com a commemoració del 4 Festival Eutherpe (1864) dirigit per Josep Anselm Clavé. Puig va ressaltar aquesta data com “el moment d’auge del moviment coral català”. El punt d’arrencada del model associatiu català encara vigent, que troba en la participació de la societat civil, les institucions i les empreses privades els seus pilars constitutius. El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals també va repassar l’actualitat del departament que encapçalada, marcada per la creació del fòrum Educació i Cultura Popular (que ha trobat l’impuls en molts altres organismes) i la redacció de la Llei del Patrimoni Cultural Immaterial Català i de l’Associacionisme Cultural.

Enguany, el Dia de l’Associacionisme Cultural Català estarà dedicat al foment de la lectura com a eina de progrés social. I en aquest àmbit, el Centre de Lectura de Reus (1859) fou el pioner en promoure l’alfabetisme a Catalunya. Xavier Filella destacà tota l’activitat formativa i de dinamització cultural de l’ateneu durant més de 150 anys, exposant-lo com a exemple de l’enorme poder que la societat civil catalana ha mostrat per llaurar i segar el seu propi futur. “El món associatiu ha assentat els fonaments del què hi ha hagut, hi ha i hi haurà”, emfatitzà.  

Havent reconegut les entitats que enguany celebren una data assenyalada o han obtingut un reconeixement especial, entre els quals destaca la declaració de l’Agrupació de Colles de Geganters com a Entitat d’Interès Cultural, el conseller Vila va cloure el seu parlament apel·lant a l’optimisme. Els pressupostos 2017 han marcat un punt d’inflexió en la despesa disponible pel Departament, i s’estima que aquest creixement serà més expansiu en els dos propers exercicis. Vila va agrair la dedicació de totes les persones que participen activament en les entitats catalanes, especialment en aquelles que n’assumeixen responsabilitat directives, i les va emplaçar a no oblidar els foments sobre els quals s’aixeca l’associacionisme: capacitat d’acollir persones de fora, capacitat de tenir una consciència universal sense perdre les essències genuïnes, i capacitat de salvaguardar la tradició i renovar-la constantment.

La presentació del Dia de l’Associacionisme Cultural Català va ser amenitzada pels Lluïsos de Taradell i l’Esbart Sant Jordi.  En declaracions a Tornaveu, Lluís Puig ha mostrat la seva satisfacció pel desenvolupament d’aquesta edició: “estem molt satisfets d’haver escollit com a leitmotiv el foment de la lectura. L’associacionisme neix, en bona mesura, gràcies a la seva voluntat formativa”. El director general destaca que el Dia de l’Associacionisme vol visibilitzar aquesta feina, i en conseqüència només tindrà sentit mentre les entitats se’l sentin com a propi: “cada any són més –conclou—les entitats i institucions que s’animen a participar-hi”.  
Notícies anteriors:
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús