Si no és viscuda, no és cultura
Cultura i cohesió social. Orféo Lleidetà
La taula rodona Cultura i Cohesió social, celebrada el 22 de febrer a l'Orfeó Lleidatà, comptà amb  persones d'una gran vàlua acadèmica i professional: Carles Freixa (Catedràtic d'Antropologia Social per la Universitat de Lleida), Oriol Cendra (gestor cultural vinculat a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals) i Jaume Belló (professor de l'Aula Municipal de Teatre de Lleida). Celebrada en el marc del cicle Diàlegs, aportà elements d'anàlisi molt interessants per explorar com es pot fomentar la implicació activa de la ciutadania en les expressions culturals.
 
Freixa va qüestionar alguns tòpics recurrents quan es reflexiona entorn la cultura com a eina d'inclusió social. "La cultura també pot ser un instrument de conflicte, pensat per posar de manifest les desigualtats socials i impedir que les interioritzem". Especialitzat en cultures juvenils, destacà que algunes mostres culturals, com ara el hip hop o els graffitis al carrer, poden ser interpretades com a clars indicadors de desunió. En aquest sentit, denuncià les polítiques culturals que volen fomentar l'accés dels joves a la cultura amb l'objectiu d'inserir-los socialment. Molts joves considerats marginals, subratllà Freixa, ja practiquen les seves pròpies expressions culturals. Considerar que necessiten vies d'accés suposa incórrer en una actitud paternalista gens positiva .
 
Seguint aquest fil, Cendra apuntà que cal un canvi de paradigma general en les institucions, les associacions i la societat que deixi de concebre la cultura com un producte de consum. Quan es concep la cultura com a bé cultural, reflexionà, pot ser fàcilment instrumentalitzada per finalitats crematístiques: "Barcelona va fer un projecte de reordenació urbanística anomenat Fòrum de les Cultures". Implicar les persones s'endevina com el factor clau. De la mateixa manera que incentivaríem prioritàriament la pràctica del futbol a l'assistència al Camp Nou, insistí Cendra, convé fomentar la pràctica cultural entre la ciutadania enlloc d'estimular únicament l'assistència d'actes o la compra de productes. 
 
Un gir copernicà impossible, prosseguí Belló, si no s’abandona "una concepció catòlica de la societat segons la qual convé culturalitzar la gent. Trencar la idea que algunes persones són agents culturals i altres únicament exerceixen de receptors". No entendre la cultura com quelcom susceptible de ser ensenyat o mostrat, i començar a comprendre que només té sentit de ser en la mesura que és compartida. Contràriament correm el risc de construir una societat formada per "analfabets funcionals". Belló definí la il·legibilitat cultural  com la incapacitat de moltes persones (especialment adolescents) que, malgrat saber llegir, són incapaces de copsar el contingut d'una novel·la o obra teatral.
 
Retornar la cultura a les persones
Com revertir aquests diagnòstics pessimistes? Com aconseguir que la ciutadania s'impliqui activament en les expressions culturals? "Com a nació sense Estat, Catalunya ha vehiculat la democratització social des de l'associacionisme", reflexionà Freixa. Així mateix, defensà que la cultura està excessivament institucionalitzada, immersa en un triple procés de museïtzació, mediatització i professionalització que l'ha allunyat de la gent. Per implicar culturalment la ciutadania, és necessari traslladar la inversió actualment destinada en programadors a millorar els equipaments culturals. Convé oblidar, en aquest camí, la interpretació de la Universitat com un agent de dinamització cultural. "Cultura i educació no són sinònims", emfatitzà Freixa.
 
Serà complicat desprofessionalitzar la cultura, alertà Cendra, si administracions i ciutadania no redueixen les demandes de seguretat jurídica. Sempre que s'organitza una activitat, les administracions exigeixen conèixer prèviament qui se'n responsabilitza. Un coneixement que la ciutadania també reclama conèixer, a posteriori, quan considera que ha estat víctima d'un accident o greuge. En aquest context, les persones tendeixen a minimitzar els riscos i deixar que les iniciatives culturals recaiguin siguin presentades com a serveis públics, i no pas com a expressions amateurs de cultura popular. Cendrà es mostrà contundent: “els col·lectius de cultura popular no haurien de definir-se com associacionisme cultural, en contraposició a l’associacionisme social. Aquesta compartimentació reforça la percepció que la cultura com un simple entreteniment lúdic, talment fos un objecte desvinculat de condicionants”. Cendra apuntà que fins i tot les iniciatives més senzilles, com ara les Jornades de Memòria Oral, poden ser molt útils per reforçar una visió de la cultura que tingui les persones com a protagonistes.
 
Incloure persones en risc d’exclusió social a través de la cultura no pot ser considerat com un acte de beneficència. Des del moment que es potencia la lliure creació de tots els participants, defensà Belló, milloren les seves aptituds comunicatives. Les administracions públiques no han de limitar-se a servir productes culturals pel gaudi immediat, sinó promoure l’interès en la participació cultural.  Quan la cultura no és viscuda, no pot considerar-se cultura.
 
El cicle Diàlegs està organitzat per l’Orfeó Lleidatà, Òmnium Lleida-Ponent, el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià i la Coordinadora d’ONGD i Altres Moviments Solidaris de Lleida.
 
Notícies anteriors:
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús