Les danses populars entren a les escoles d’educació primària
Les danses dels esbarts arribaran a les escoles de primària

Fa anys que l'escola va transcendir la funció primària de ser una simple transmissora de coneixements establerts per convertir-se en una peça clau de la vertebració cultural i social de qualsevol comunitat. I com a tal, l'àmbit del seu ensenyament també transcendeix les matèries convencionals i és una finestra al món. En aquesta nova escola, la cultura popular hi té un lloc també des de fa temps, presentant-la als estudiants no només com un patrimoni cultural del seu país, sinó també com una opció d'oci més, tal com ja ho són les arts visuals, plàstiques, la música i altres arts escèniques com el teatre o el circ. Hi ha diversos projectes per dur aquesta cultura popular a les aules, però en aquesta ocasió s'ha presentat un projecte impulsat pel departament d'Ensenyament i la Direcció general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat, i que compta amb el suport de l'Esbart Català de Dansaires, l'Esbart Dansaire de Rubí, l'Esbart Marboleny, l'IEA Oriol Martorell i Lo Planter. Es tracta del Programa d'impuls de les danses populars vives a primària per al curs 2017-2018, que s'adreça a infants d'entre 6 i 12 anys i en el qual les entitats citades s'encarreguen de la formació a les aules.

El projecte s'emmarca en la confecció del catàleg de les danses vives de la Direcció general de Cultura Popular, que planteja una experiència pilot amb els estudiants de primària de quatre territoris del país, amb una entitat de referència que farà les funcions formatives. L'objectiu és potenciar la tradició viva local. És per això que cada demarcació treballarà danses diferents, i els formadors proposaran les danses que es detallen a continuació juntament amb continguts que les contextualitzaran i que donaran elements per a treballar també aspectes curriculars. Així, a Barcelona ciutat liderarà el programa l'Esbart Català de Dansaires juntament l'IEA Oriol Martorell. A la Garrotxa i el Ripollès ho farà l'Esbart Marboleny de Les Preses. A les Terres de l'Ebre, Baix Ebre i Montsià, l'entitat encarregada serà Lo planter de Tortosa i al Vallès l'Esbart dansaire de Rubí. També s'han incorporat al projecte les Valls d'Àneu.

Les danses escollides són les pròpies de la demarcació per tal que els nens i nenes aprenguin allò que els joves i grans ja ballen i puguin participar activament en la vida festiva i cultural local, tot tenint els joves i adults com a referència. És la fórmula que els dissenyadors del programa consideren millor per promoure la cohesió social i la posada en valor del patrimoni. Al mateix temps, els materials que s'han creat estan vinculats al currículum i, per tant, el programa no suposa un temps afegit en l'horari escolar, sinó que vol ser una altra manera de treballar els continguts.

Com arribaran els continguts als estudiants? Cada escola implicada en el projecte designarà un mestre, que rebrà la formació pertinent amb l'ajuda de l'entitat de referència, i acabarà coordinant el programa a la seva escola. L'experiència conclourà amb una trobada que cada centre organitzarà, i que ha d'estar vinculada a alguna festivitat local o bé al Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril).
 

Notícies anteriors:
  • La Setmana de la UNESCO més participativa
  • La diada castellera de Tots Sants reivindica l’alliberament dels Jordis
  • Incertesa pel bloqueig del pagament de 10 milions a les entitats socials catalanes
  • Els més emblemàtics de Barcelona
  • Els castells en l’obra de Picasso
  • La cultura popular a la Fira Mediterrània de Manresa
  • Concentració de balladors per homenatjar participació al referèndum
  • Manifest del CAC a favor de l’autogovern i el referèndum
  • Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí
  • El futur de Catalunya, a debat
  • 2018, Any Aureli Capmany
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús