2018, Any Aureli Capmany
Aureli Campany
La figura d’Aureli Campany i Farrés (Barcelona 1868 – 1954) serà novament reivindicada. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya ha inclòs el seu nom entre aquells que el 2018 gaudiran d’un any commemoratiu. D’aquesta manera, es vol homenatjar un dels folkloristes que més decididament van difondre la cultura popular catalana durant la primera meitat del segle XX.

És impossible explicar el sorgiment d’algunes institucions capdavanteres en la difusió del folklore sense esmentar la seva importància. Amb només 23 anys, esdevé un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891), on aprèn cant gregorià; a principis de segle XX renova el seu entusiasme catalitzador impulsant la secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (1904) i l’Esbart Català de Dansaires, al qual se’n sentiria fortament vinculat durant tota la seva vida.

Ferm defensor de l’ús dels jocs com a eina per a l’educació dels infants, Campany exerceix de mestre de jocs folklòrics i de cançons i danses popular a l’Escola Montesori (1915-20), l’Institut de Cultura per a la Dona o la Casa de Maternitat, entre altres. Paral·lelament, participa en revistes infantils encaminades a la catalanització de la infància des d’una visió social tradicionalista. En aquest sentit, convé destacar la creació d’El Patufet (1903), una de les publicacions més emblemàtiques i populars entre els catalans, que va tenir un paper decisiu en la normalització de la llengua.

La difusió empresa per Capmany, tanmateix, no es limita al públic infantil. Sense abandonar la divulgació periodística, col·labora en les publicacions de l’Arxiu Municipal de Barcelona –que actualment, a través de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, acull el seu fons fotogràfic— i intervé en la catalogació de la secció folklòrica de l’Arxiu Mas.

Malgrat la versatilitat dels seus estudis, que es tradueixen en una extensa producció bibliogràfica i periodística, Capmany cultivà un interès especial per tres àmbits concrets: les rondalles, les cançons i les danses populars. Fruit d’aquest amor, publica algunes de les seves obres més conegudes: la col·lecció il·lustrada Cançoner Popular (1901-13), Calendari folklòric de Catalunya (1917), Cançons i jocs cantats de la infantesa (1923), Com es balla la sardana (1924) o El ball i la dansa popular a Catalunya (1948).
 
Altres reconeixements
A través de la Comissió de Commemoracions, la Generalitat de Catalunya vol reivindicar el llegat d’aquelles persones que han deixat un profund pòsit en la cultura catalana. Les personalitats que durant l’any 2018 compartiran protagonisme amb Aureli Campany són Pompeu Fabra, Maria Aurèlia Campany (filla d’Aureli), Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, Aureli Maria Escarré, Joanot Martorell, Montserrat Abelló, Amparo Poch, Carles Fages de Climent i Raimon Pannikar. L’Arxiu General de la Corona d’Aragó i el Palau Maricel de Sitges també seran homenatjats.

Podeu consultar més informació sobre la trajectòria de les personalitats reconegudes en aquest enllaç.
 
Notícies anteriors:
  • Brigitta Both guanya el 15è Premi Ricard Camí
  • El futur de Catalunya, a debat
  • Acord per a la retransmissió televisiva de les diades castelleres
  • ÉsDansa: 35 anys repensant la dansa catalana
  • Obertes les inscripcions pel Som Cultura Popular 2018
  • El conseller sardanista
  • Els Premis Arlequí premien Clara Segura
  • Micromecenatge per convertir la sardana en Patrimoni de la Humanitat
  • Rafael Vallbona, Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana
  • Els Premis Rossend Arús, un estímul per l’estudi de la francmaçoneria
  • La festa de l’associacionisme cultural
  • El Dia de l’Associacionisme Cultural promourà el foment de la lectura
  • L’Empestat, Premi BBVA de Teatre 2017
  • Maika Makovski, guanyadora del II Premi Teresa Rebull
  • Sant Cugat del Vallès, seu de la XXX Diada de la Puntaire
  • Èxit de la XVa Mostra Nacional de Teatre Amateur
  • Oberta la convocatòria del Concurs Sons
  • Albert Català, reelegit president de la Federació Catalana de Pessebristes
  • Un any per reivindicar Josep Romeu
  • Les Festes de Sant Roc, declarades Patrimoni d’Interès Nacional
  • Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
  • Si no és viscuda, no és cultura
  • El Pla de Gestió del Paisatge Cultural del Priorat, en marxa
  • L’Aplec Internacional es renova en el seu trentè aniversari
  • Neix la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya
  • Món Falconer, la revista dels falconers catalans
  • La Cobla Ciutat de Girona inaugura l’Any Bertrana
  • Les societats musicals formen part de l’Acadèmia Catalana de la Música
  • 1678: nova datació dels Pastorets més antics
  • Neixen els Premis Antoni Carné
  • Guanyadors dels Premis Ateneus 2016
  • “Els Pastorets, cantata de Nadal” renova al Liceu
  • 57 associacions culturals opten als Premis Ateneus
  • Les falles, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
  • Gegants, patrimoni i festa
  • Amant de la cultura popular busca llibre desconegut
  • “La cultura, en mans de qui?”
  • Un poble, moltes lluites
  • 'Arquitectura tradicional i paisatge': retrat de la saviesa popular
  • El festival Música en Terres de Cruïlla s'alia amb la literatura
  • Un assaig sobre la francmaçoneria i els joves guanya el primer premi Rossend Arús