Una potència en recerca científica
La independència permetrà consolidar Catalunya com un país referent en investigació amb un lideratge mundial
Joan Bagaria. Professor d’Investigació ICREA. Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB
 
Catalunya és un país capdavanter en recerca científica a Europa. Amb només l’1,5% de la població genera el 3% de la producció científica de l’Espai Europeu de Recerca. Ocupa la segona posició (després d’Israel) pel que fa al nombre de treballs publicats a les millors revistes científiques mundials (com Science o Nature) i la quarta (per darrere de Suïssa, Israel, i els Països Baixos) pel que fa als projectes de recerca que obté competitivament a nivell europeu. Aquesta posició excel·lent s’ha aconseguit en gran part gràcies al compromís ferm i estable per la promoció de la recerca dels diferents governs de la Generalitat i del Parlament de Catalunya. Per evitar les mancances del sistema espanyol de recerca -que arrossega el llast d’una gestió lenta, ineficient, altament burocratitzada, i que distribueix els recursos de manera homogènia i poc competitiva- les institucions catalanes van establir elements nous i innovadors com són els Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que permeten competir al més alt nivell internacional.
 
Alguns dels centres CERCA són líders mundials en la seva especialitat, com ara l’Institut de Ciències Fotòniques, el Centre de Regulació Genòmica o l’Institut Català d’Investigació Química. Amb els seus 260 investigadors (de totes les àrees, incloses les humanitats), dues terceres parts dels quals són estrangers, ICREA aconsegueix la meitat dels fons del Consell Europeu de Recerca que arriben a Catalunya i la quarta part dels de l’Estat espanyol. La seva producció científica està al mateix nivell que les primeres institucions de recerca a nivell mundial, com Harvard, Berkeley, el MIT, Oxford i Cambridge.
                                                                   
Aquest èxit indiscutible de la investigació científica a Catalunya deixa en evidència la situació deplorable de l’Estat espanyol. La manca d’interès per la ciència i la innovació per part dels governs de l’Estat ha quedat demostrada pel fet que des de l’inici de la crisi econòmica el pressupost de recerca de l’Estat s’ha vist reduït en més del 40%.
 
La Catalunya independent tindrà la capacitat de gestionar els seus recursos de recerca i podrà fer, com fan els països líders mundials, una política d’investigació científica molt més ambiciosa, més eficient i competitiva, amb avantatges fiscals per a les empreses innovadores i una llei de mecenatge que estimuli la inversió privada, afavorint la transferència del coneixement a la indústria i la societat. Tot això ens permetrà arribar a una posició de lideratge científic a Europa i al món, i contribuirà a millorar significativament la qualitat de vida, la riquesa i el benestar de la població.
 
 
 
 
I tot això com es farà? - Jofre Llombart, periodista
Això no es toca - Empar Moliner, escriptora
La revolta de les dones - Tània Verge Mestre. Professora agregada del Departament de Ciències Polítiques i Socials a la UPF
Pensions, arriba el daltabaix - David Ros. Economista, jubilat
Per la República de la cultura - Agustí Alcoberro. Historiador, professor de la UB i exdirector del MHCat
La Recerca, eina indispensable de futur - Àngel Messeguer. Professor d’Investigació del CSIC i membre de l’IEC
Una República catalana per a unes pensions dignes - Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies
Ens hem de posar les piles - Josep Cullell, aparellador
L’objectiu i l’instrument - Pere Miralles i Mestre. Estudiant universitari
Catalunya ja no és la fàbrica d’Espanya - Agustí Alcoberro. Historiador. Professor de la UB i exdirector del MHCat
La jove història d’un vell país - Jofre Llombart. Periodista.
Una oportunitat única contra l’atur juvenil - Modest Guinjoan. Economista
Els pecats originals de la monarquia - Agustí Alcoberro. Professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona
És així de senzill - Enric Casulleras, professor de la Universitat de Vic
Me siento español y quiero votar - Raúl P. Ruíz. Director industrial.
La independència com a oportunitat - Joan Coma, sociòleg i regidor de l’Ajuntament Vic
Interès nacional també pels drets humans - Saoka Kingolo. Agent intercultural.
Independència, transitorietat i recerca de la felicitat - Dolors Feliu. Jurista. Membre del Col·lectiu Praga.
Posem-hi atenció - Assumpció Castellví Auví, Professora, Psicopedagoga i Pedagoga
Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI - Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya
República i salut per a tothom - Pere Joan Cardona, metge
Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania - Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB
Educació: Una prioritat nacional - Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya
O juguem tots, o punxem la pilota - Jofre Llombart, periodista
Diàleg a tot tren - Manel Larrosa, arquitecte
Siguem civilitzats, viatgem amb Rodalies - Enric Casulleras, professor de la Universitat de Vic
Abans pobra que catalana - Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu
L’Espanya de ferro - Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la UB