L’objectiu i l’instrument
Construir un nou estat esdevé una eina essencial per repensar i canviar tot allò que avui no funciona
Pere Miralles i Mestre. Estudiant universitari
 
Sovint s’ha volgut descriure l’independentisme com un moviment únicament lligat a un sentiment, a una ideologia, reduint-lo a una simple qüestió de patriotisme. S’ha presentat la independència com l’únic objectiu, gairebé l’obsessió, d’un grup d’eixelebrats molt tossuts que no saben parlar de res més i que utilitzen la independència com una cortina de fum per evitar parlar d’altres temes realment importants.

La realitat, però, ens demostra que és tot el contrari. Els qui som independentistes no ho som perquè sí, per canviar de bandera i prou. No entenem la independència com un fi en si mateix, sinó com un mitjà, un instrument, una oportunitat per avançar.

Si parlem d’independència no és per evitar parlar de les retallades, de la corrupció, de l’índex d’atur, de les pensions o de la manca d’infraestructures, no. Precisament parlar d’independència vol dir parlar de tot això, perquè és disposant de les eines de què disposen tots els estats, ni més ni menys, com podrem afrontar els reptes socials actuals amb molta més seguretat i garanties. La independència no és un tema més, és l’instrument per replantejar, des de zero, tot allò que avui no funciona.

Ser independents no vol dir altra cosa que poder prendre, des d’aquí, les decisions sobre les matèries que ens afecten. Vol dir disposar de les pròpies eines i estructures per gestionar els propis recursos, amb el servei públic al ciutadà com a únic objectiu i prioritat. Molts, i especialment els més joves, veiem la construcció d’un nou estat com l’eina per assolir majors oportunitats a nivell laboral, educatiu i social.

Fa uns anys es deia que la independència era una utopia. Avui en dia, la utopia és creure que un estat demofòbic com Espanya pugui arribar a canviar. Reclamar la independència de Catalunya ja no és una qüestió d’ideologia política o sentiments. És, bàsicament, una qüestió de pragmatisme, d’il·lusió i d’horitzó de futur.
I tot això com es farà? - Jofre Llombart, periodista
Això no es toca - Empar Moliner, escriptora
La revolta de les dones - Tània Verge Mestre. Professora agregada del Departament de Ciències Polítiques i Socials a la UPF
Pensions, arriba el daltabaix - David Ros. Economista, jubilat
Per la República de la cultura - Agustí Alcoberro. Historiador, professor de la UB i exdirector del MHCat
Una potència en recerca científica - Joan Bagaria. Professor d’Investigació ICREA. Departament de Matemàtiques i Informàtica de la UB
La Recerca, eina indispensable de futur - Àngel Messeguer. Professor d’Investigació del CSIC i membre de l’IEC
Una República catalana per a unes pensions dignes - Josep Ginesta, secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies
Ens hem de posar les piles - Josep Cullell, aparellador
Catalunya ja no és la fàbrica d’Espanya - Agustí Alcoberro. Historiador. Professor de la UB i exdirector del MHCat
La jove història d’un vell país - Jofre Llombart. Periodista.
Una oportunitat única contra l’atur juvenil - Modest Guinjoan. Economista
Els pecats originals de la monarquia - Agustí Alcoberro. Professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona
És així de senzill - Enric Casulleras, professor de la Universitat de Vic
Me siento español y quiero votar - Raúl P. Ruíz. Director industrial.
La independència com a oportunitat - Joan Coma, sociòleg i regidor de l’Ajuntament Vic
Interès nacional també pels drets humans - Saoka Kingolo. Agent intercultural.
Independència, transitorietat i recerca de la felicitat - Dolors Feliu. Jurista. Membre del Col·lectiu Praga.
Posem-hi atenció - Assumpció Castellví Auví, Professora, Psicopedagoga i Pedagoga
Cooperatives i mútues, benestar per al segle XXI - Agustí Alcoberro, professor d’Història a la Universitat de Barcelona, exdirector del Museu d’Història de Catalunya
República i salut per a tothom - Pere Joan Cardona, metge
Estat de Benestar: canvi de prioritats i sobirania - Ricard Gomà, professor de Ciència Política de la UAB
Educació: Una prioritat nacional - Imma Tubella, doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya
O juguem tots, o punxem la pilota - Jofre Llombart, periodista
Diàleg a tot tren - Manel Larrosa, arquitecte
Siguem civilitzats, viatgem amb Rodalies - Enric Casulleras, professor de la Universitat de Vic
Abans pobra que catalana - Ramon Tremosa i Balcells, diputat al Parlament Europeu
L’Espanya de ferro - Agustí Alcoberro, professor d’Història Moderna a la UB